sábado, 7 de mayo de 2011

ELEGIA II, CARLES RIBA

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.


COMENTARI DE TEXT:

Carles Riba va néixer a Barcelona el 1893. Va ser crític literari i traductor. Després va ser professor a l’escola de Bibliotecàries. El 1939, s’exilia a Bierville. Degut a l’entrada dels nazis a França se’n torna a Barcelona. Mor el 1959.
Les Elegies de Bierville són un conjunt de dotze elegies unides per un mateix sentit, la mitologia grega que emmascara la fe cristiana. La clau de la creació està en la fi de la guerra civil, que va fer que Riba imaginés la salvació per a Catalunya i català, també la salvació personal desprès del desastre.
Mètrica que utilitza en aquestes elegies és complexa i poc habitual en la poesia catalana contemporània, apropant-se al món clàssic, i creant una sensació de distancia amb el lector. L’elegia es una composició poètica clàssica que contenia reflexions personals per als mes pròxims i referències fúnebres, i després acabà sent una meditació apassionada.
Concretament, en l’elegia II associa la tenaç resistència contra els infortunis del temple de Súnion amb a necessària força personal i col•lectiva per afrontar el període de la postguerra.
Són 14 versos que es poden dividir en dues parts. La primera meitat és la descripció de la ubicació i estat del temple i a la segona meitat atribueix al temple la capacitat benefactora sobre el mariner que hi navega a prop, sobre el viatger cultural que ell va ser i sobre l’exiliat que és ara, per tant,esperança de salvació personal.

(Albert Sánchez, Alba Ventura i Paula Palacín)

1 comentario: